Les emocions poden ser agradables o desagradables, però en tots els casos són normals, naturals i necessàries per a la supervivència. Aquestes emocions ens envien senyals que alguna cosa està passant al nostre voltant i intenten que li parem atenció.
Per una part, les emocions desagradables serveixen per alertar-nos, de vegades, que escapem o demanem ajuda: ens indiquen que fem alguna cosa perquè aquesta emoció disminueixi. Per una altra part, les emocions agradables tracten que fem alguna cosa perquè aquestes emocions continuïn. En ambdós casos, allò que l’emoció ens diu que fem és el que anomenem comportament emocional.
Però, aquest comportament emocional és sempre adaptatiu? Sembla ser que no. Per exemple, quan fem alguna cosa per “controlar” les emocions que ens resulten desagradables, sense que existeixi un perill real. En aquest cas, el més habitual és evitar o fugir de les situacions/persones que ens generen aquestes emocions desagradables.
L’evitació és una estratègia que pot funcionar-nos molt bé a curt termini, ja que ens permet desfer-nos temporalment de l’emoció, però en realitat ens fa sentir pitjor a llarg termini. Atès que aprenem que evitar la situació que ens crea una emoció desagradable ens fa sentir millor, la seguim fent una vegada i una altra. El problema de l’evitació, però, és que no ens deixa aprendre que les situacions o emocions que ens semblen perilloses no són realment perjudicials i que passaran sense haver de fer res. Tampoc aprenem que podem experimentar emocions desagradables o intenses i situacions difícils, i superar-les sense fer res perquè aquestes emocions desapareguin.
Així les coses, l’objectiu serà ajudar als nostres fills i filles a fer front a les situacions que els fan sentir tristos, espantats, preocupats o frustrats, enlloc de deixar que les evitin. A això en direm exposició a situacions emocionals.
Per exemple, què passaria si la nostra filla no evités un ca que li fa por o d’altres coses que li fan sentir emocions desagradables? Tot i que la intensitat de l’emoció no baixaria tan ràpidament, com quan evitam o fugim de la situació que ens crea malestar, sí que aniria disminuint i tornant-se menys intensa amb el temps. Si permet que les seves emocions desagradables estiguin allà, sense intentar fugir de la situació que desencadena l’emoció ni fer res per a que l’emoció torni menys intensa, aquesta emoció anirà baixant poc a poc. Això s’anomena habituació.
Si l’infant va repetint aquest procés d’exposició, de cada vegada l’emoció serà menys intensa i durarà menys temps. A més, també aprendrà que allò horrible que pensava que succeiria no passa, o és molt menys molest o perillós del que tenia previst.
Com reaccioneu vosaltres quan el vostre fill o filla intenta evitar una situació que li genera malestar? Deixeu que l’eviti o intenteu que s’hi afronti?Referències
Ehrenreich-May, J., Kennedy, S. M., Sherman, J. A., Bennett, S. M. i Barlow, D. H. (2020). Protocolo unificado para el tratamiento transdiagnóstico de los trastornos emocionales en adolescentes. Pirámide.
Imatge de Freepik
Deixa un comentari