Els estils parentals són la forma en la qual actuem respecte als nostres fills i filles en la vida quotidiana, en la resolució de problemes i la presa de decisions. És a dir, són el conjunt de tècniques que utilitzem en la seva educació. Les diferents maneres d’actuar donaran peu a expectatives i límits que seran el seu marc de referència. Això no significa que fem servir sempre les mateixes estratègies amb tots els nostres fills i filles o en totes les situacions, sinó que triem dins d’un marc més ampli i flexible les possibles formes d’actuar.
Estil democràtic
Implica: L’estimulació de l’expressió de les necessitats pròpies de cada nin o nina, promoure la seva responsabilitat i atorgar autonomia. Transmetre afecte i suport, promoure la comunicació, establir regles en l’àmbit familiar i procurar el seu compliment utilitzant el raonament.
Promou: millor ajustament emocional i comportamental dels nostres fills i filles, major estabilitat emocional i alegria, elevada autoestima, major desenvolupament moral i social, millor rendiment acadèmic, menor conflicte familiar i major comunicació entre els membres de la família.
Estil negligent
Implica: nivells tant d’afecte com de disciplina baixos, indiferència respecte a les necessitats del nin o nina, demostrant poca implicació emocional. Falta de límits ni càstigs, passivitat i indiferència cap al comportament dels fills o filles.
Promou: poca motivació, poca capacitat d’esforç, immaduresa, baix control d’impulsos, agressivitat, problemes acadèmics, socials i del desenvolupament.
Estil autoritari
Implica: normes minucioses i rígides, castigar els errors sense lloar les conductes adequades. Comunicació molt rígida que promou l’afirmació de poder del pare/mare sobre el fill/filla. Baix afecte, estil molt restrictiu sense justificacions dels comportaments que es duen a terme i sense acceptar qüestionament. La principal eina de control és el càstig.
Promou: falta d’autonomia, creativitat i baixa competència social. Impulsivitat i evitació constant del càstig. Problemes emocionals, baixa autoestima i falta de confiança en un/a mateix/a i cap al pare/mare.
Estil permissiu
Implica: poca exigència i control, indiferència davant les conductes tant positives com negatives dels fills/es, passivitat, sobreprotecció, es tolera qualsevol tipus d’impuls realitzat pel nin o nina i no s’imposen límits o càstigs, ja que és defensa la “llibertat o alliberació del nin o nina” tot i que això tingui greus conseqüències.
Promou: major dependència, poca obediència, dificultat per interioritzar els valors, immaduresa, impulsivitat. Baixa competència social i poc autocontrol, ja que hi ha una manca de respecte cap a les normes o les persones. Baixa autoestima i baix rendiment escolar.
Queda clar, llavors, que l’estil parental que més conseqüències positives tindrà pels nostres fills i filles serà l’estil democràtic, ja que atendrem a les seves necessitats promovent la seva autonomia mentre demostram recolzament i afecte. D’aquesta manera aconseguirem que confiïn en nosaltres i aconsegueixin una major estabilitat emocional i autoestima, el que ajudarà a obtenir un major desenvolupament moral i social així com un millor rendiment acadèmic, entre d’altres. Si t’interessa saber com aplicar aquest estil parental a casa llegeix aquest article al nostre blog.
T'animem a que et fixis en les diferents respostes que tens de cara a les conductes del teu fill o filla i intentis avaluar a quin estil parental se situarien. Quin estil creus que, en general, et defineix més? Referències
Capano, A., y Ubach, A. (2013). Estilos parentales, Parentalidad Positiva y formación de padres. Ciencias Psicológicas VII (1): 83 -95.
Instituto Europeo de Educación. (2021, 1 septiembre). Los 4 estilos parentales. https://ieeducacion.com/estilos-parentales/
Princesa 81, P. & Díaz. (2020, 10 abril). Los diferentes estilos parentales – Psicólogos Princesa 81. Psicólogos Madrid | Centro Psicólogos Princesa 81. https://psicologosprincesa81.com/blog/los-diferentes-estilos-parentales/
Deixa un comentari